JOSEP MARÍA BENET I JORNET

És un dels comediògrafs més populars de la literatura catalana actual. Es donà a conèixer el 1964 amb Una vella, coneguda olor (1964). La seva llarga trajectòria teatral consta de més de quaranta obres que es mouen entre el teatre realista i simbolista. Edicions 62 ha publicat amb força èxit: Revolta de bruixes (1977), La desaparició de Wendy o Supertot (1975). El 1989 estrena Ai, carai! al Teatre Lliure, i Desig, el 1991, al Centre Dramàtic de la Generalitat. El 1995 va rebre el Premi Nacional de Teatre, amb E. R., estrenada al Teatre Lliure (1994) i portada al cine per Ventura Pons (Actrius, 1996). Darrerament ha estrenat Olors, dirigida per Mario Gas (TNC, 2000), Això, a un fill, no se li fa (Teatreneu, 2002), L'habitació del nen (Teatre Lliure, 2003) i Salamandra (TNC, 2005). DÈaltra banda, és guionista de les primeres serials produïts per Televisió de Catalunya (Poble Nou, 1993-94; Rosa, 1995-96; Nissaga de Poder, 1996-98, Laberint d'ombres, 1998-00; i Nissaga, l'herència, 1999.