Pregunta-ho a la pols (Tapa blanda)

LArturo Bandini té vint anys i ha publicat un conte. Ha deixat casa seva pels hotels més sòrdids de Los Angeles, determinat a convertir-se en un home i en un gran escriptor. Com si tot plegat fos tan fàcil. Sense calés i amb la mà foradada, orgullós i canalla, fràgil i vanitós, desesperat i ple desperances, tant es baralla amb la seva màquina descriure portàtil com prega al Déu dels seus pares per aconseguir una bona història i publicar-la a la revista de leditor Hackmuth per fer-se passar la gana. Quan té quatre rals, corre a gastar-sels al bar on treballa la Camilla, una noia mexicana amb qui comença una relació tempestuosa que els portarà als límits de lodi i de lamor, allà on sacaba la ciutat i comença el desert, on la pols ho cobreix tot. Després de Plens de vida, La germandat del raïm i A loest de Roma, Edicions de 1984 recupera la que sens dubte és la novel·la més coneguda de John Fante, precedida pel famós pròleg que Charles Bukowski va escriure i que va servir per rescatar-lo de loblit. John Fante (Denver, 1909 Los Angeles, 1983), nascut en el si duna família nord-americana humil dorigen italià, és un dels grans escriptors maleïts del segle XX. El nom de John Fante sempre va acompanyat del de Charles Bukowski: és ben sabut que Bukowski el valorava per sobre de tots els altres escriptors. Fante va començar a escriure lany 1929. En aquella època havia abandonat els estudis a la Universitat de Colorado i es va traslladar a Califòrnia, on va ambientar la majoria de les seves novel·les. Va treballar com a guionista a Hollywood i va dedicar la seva vida a la literatura, tot i que només va aconseguir el ple reconeixement mundial de la crítica i del públic després de la seva mort. Dentre les seves obres, destaquen Ask the dust, una les quatre novel·les que componen la saga dArturo Bandini, The brotherhood of the grape i West of Rome. El 1955 li van diagnosticar diabetis i, el 1978, levolució de la malaltia el va deixar cec. Tanmateix, en els darrers anys va continuar escrivint dictant els textos a la seva dona, la Joyce.