Tot i l&admiració que han testimoniat per Hölderlin autors com Nietzsche, Rilke o Celan, i, més a prop, Riba, Vinyoli o Pous, la seva influència ha superat el marc de la poesia estricta i s&ha convertit en una font de debat incessant en el camp del pensament contemporani. Cap altre poeta modern no ha mostrat com ell la tensió envers un llenguatge líric absolut, capaç d&expressar amb la fragilitat de la paraula el tot de la vida i de la creació i la potència de l&art. És en l&obra tardana, marcada per l&enfonsament en els «anys entenebrits», on el doll creatiu de Hölderlin es manifesta al màxim. D&aquest període sobresurt Patmos, segurament l&himne de més abast, sotmès a reelaboracions radicals, que ara presentem en una nova traducció catalana.