Enrique Gracia Trinidad és un camaleó de la poesía: l'escriu a la perfecció, amb sincer brutalisme testimonial; la dignifica amb entusiasme i coneixement, la defensa a vida i mort, la propaga a veu profunda (més la d'altres que la seva pròpia): tot plegat amb una actitud exemplar d'artesà rigorós i inconforme.<br>Poeta de talent verbal, rotunditat expressiva i comunicativa. Poeta del que és entranyable, proper al quadre de gènere a l'estil Samain, que busca el misteri en la realitat. Poeta compromès, de greu consciència crítica. Poeta existencial, resistent i vitalista, que desplegá a la seva obra el millor catàleg de sentiments universals: el viure de cada día, el bon amor disfressat d'humor, l'alegría, el dolor, la tristesa, la solitud, la malenconia, la solitud, l'esperança, la mort.<br>Elena Peralta Valero ha seleccionat amb bon gust i exigent criteri alguns dels poemes més representatius d'Enrique i els ha traduït amb encert al català (la bellíssima llengua de Maragall, Espriu, etc...
