La llengua estrangera és una novel·la ambiciosa i captivadora sobre l art, la memòria i l ombra allargada de la violència colonial; sobre el llenguatge com a força capaç de desestabilitzar i transformar el món. Amb una prosa de gran força poètica, el llibre combina la crònica íntima, la novel·la històrica i la imaginació política per construir una obra polifònica i valenta que confirma Brais Lamela com una de les veus joves més singulars del nostre panorama literari. Dos joves s&endinsen en una terra estranya per buscar un antic assentament colonial. Fugen dels incendis, es refugien en hotels perduts a la selva, i entre ells es va tramant una intimitat fràgil, travessada per la sospita que cada paraula pugui signifi car el contrari del que sembla. A partir d&aquest viatge, Brais Lamela desplega un món narratiu expansiu i singular en què diverses veus, temps i relats s&entrellacen: les cartes ansioses d&un viatger a l&altra banda de l&Atlàntic, una nit d&insomni sostinguda per la lectura en veu alta i, com un cor subterrani, un grup d&estàtues espoliades.