La radiografia del buit existencial contemporani que va portar Houellebecq a la fama internacional. A Les partícules elementals, Michel Houellebecq duu fins a l&extrem la seva frase «Cada societat té els seus punts dèbils, les seves ferides. Poseu el dit a la nafra i pitgeu ben fort». La novel·la, un atac frontal contra els protagonistes del Maig del 68, narra la història del Michel i el Bruno, dos germanastres de tarannàs inconciliables: el Michel és un biòleg prestigiós, una mena de monjo científic que als quaranta anys ha renunciat al sexe i només surt per anar al supermercat; el Bruno, també de quaranta anys, és professor de literatura, un misogin racista, un virtuós del ressentiment, obsessionat per la pornografia; una encarnació consumada, en definitiva, d&una societat en què la velocitat del plaer ofega el naixement del desig. Tots dos germans han estat abandonats per una mare hippy.L&humor de Houellebecq queda més a prop del riure desesperat que de l&alegria fugacíssima de l&acudit. La novel·la es desenvolupa com si les paràboles més angunioses de Kafka s&haguessin fet realitat, sense que ningú n&hagi estat conscient.