Un llibre de Rosa Maria Arquimbau sobre la prostitució? Sí! Va aparèixer als arxius de censura. Una dona que treu el nas en els primers puticlubs i descriu com són les noies que hi treballen i els homes que hi van. On s'és vist! Es van prostituir Safo o Cleopatra? Per què la història els atribueix aquesta mala fama? Els pescadors de la Costa Brava dels anys seixanta que acceptaven diners o regals de senyores a canvi de favors sexuals, no es prostituïen? Quanta hipocresia! Arquimbau ataca a tort i a dret amb humor càustic. Julià Guillamon ha publicat L'enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a l'era del flirt (2015) i dos volums de narrativa de l'autora, Cor lleuger i Quaranta anys perduts (2016), tots tres editats per Comanegra. Prostitució. Des d'allò de la poma fins als nostres dies tanca la col·lecció d'obres d'Arquimbau amb un esclat d'energia. «M'agrada l'Arquimbau i tinc la sensació que hauríem pogut anar a fer copes juntes. Quan pren partit, és enginyosa. Quan és neutra, és commovedora.» Empar Moliner
