Tríptic de la terra (Tapa blanda)

Tres joies amb les quals l&autora explora, amb gran llibertat expressiva, les fronteres entre gèneres literaris, paisatges i generacions. Quan Mercè Ibarz, l&any 1993, va publicar La terra retirada va obrir un camí que no ha deixat de donar fruits per a la narrativa en català. «Crònica autobiogràfica i d&un país», en paraules de Joan Triadú, «testimoni impagable», Ibarz hi evocava els canvis socials, econòmics i paisatgístics que la gestió de les terres actives de cultiu pot suposar en un territori: en aquest cas, el seu poble natal, Saidí, a la Franja. El llibre es va convertir ràpidament en «un clàssic indiscutible de la literatura catalana del darrer quart del segle XX», com va dir Julià Guillamon.Al cap de dos anys va escriure&n la versió novel·lada, La palmera de blat, protagonitzada per una jove periodista que torna tres dies al poble per assistir al funeral del seu avi centenari. És una novel·la d&una bellesa rara, plena d&imatges inesborrables, en què, com qui segueix un joc de pistes &de vegades ben tangibles, de vegades tan sols intuïdes o somiades&, la protagonista reanima la memòria del seu racó de món, dels seus vius i dels seus morts.Ara, passats més de vint-i-cinc anys, reprèn el fil a Labor inacabada per donar forma a aquest Tríptic de la terra. Altre cop en el registre de la crònica en primera persona, amb fragments d&assaig fotogràfic, Mercè Ibarz continua, amb renovada llibertat expressiva, les seves anades i vingudes entre les fronteres dels gèneres literaris per constatar fins a quin punt les històries, la història, comencen a contar-se soles i amb els anys es descobreix que no s&acaben mai.