La infanticida: seguida de nou contes de foc i de sang (Tapa blanda)

Una antologia de nou contes i un monòleg dramàtic que recorre tota l&obra narrativa de Víctor Català, &la Quentin Tarantino de la literatura catalana& La carrera literària de Caterina Albert va començar amb el monòleg La infanticida, vedat pel mateix jurat que l&havia premiat als Jocs Florals en descobrir-se que l&havia escrit una dona. Una jove pagesa terroritzada pel pare i embarassada per l&amant hi explica la seva història en primera persona i en vers. Són poques pàgines que recorren tot l&espectre de les emocions &des de l&amor naixent, d&una poesia delicadíssima, fins a la brutalitat del desenllaç. Sota el pseudònim de Víctor Català, Caterina Albert va escriure dues novel·les i prop de cent contes per explorar els destins humans, especialment els femenins. A més del monòleg teatral, aquesta antologia ofereix un recorregut per la seva narrativa. El postfaci i la selecció de contes són de Lluïsa Julià, que els ha pensat per mostrar-nos la varietat de temes que aborden, del mobbing infantil als atemptats terroristes, de la violència masclista a l&amor lèsbic. Autores com Najad El Hachmi, Irene Solà, Núria Bendicho, Dolors Miquel o Blanca Llum Vidal reivindiquen avui Víctor Català com una pionera imprescindible. Per aprofundir en el coneixement de l&autora, la nostra antologia inclou una breu selecció d&escrits de reflexió artística, un postfaci de Lluïsa Julià i un comentari dels relats. &En el context del segle XIX, en què la creació sembla inseparable de la masculinitat, Caterina Albert va optar per un cert transvestisme. Molt del lleure que té com a filla de propietaris rurals, &vida de monja i de finestrons tancats&, com la qualifica ella mateixa, el dedica a explorar el seu món. En les &hores vagatives& es tanca en una habitació de les golfes, on troba l&espai necessari per escriure, la famosa &cambra pròpia& que Virginia Woolf considerarà imprescindible per a la dona escriptora. Albert l&anomena &mon niu&.& Del postfaci de Lluïsa Julià. &Víctor Català és patrimoni literari de la humanitat. Així com Shakespeare, que a Anglaterra no hi cap i necessita el món per expandir-se, Víctor Català a Catalunya no hi cap, és de tots els humans.& Enric Casasses