La transcendència de la sorpresa i la contemplació; l&olor del camp mullat, la saviesa de la natura i l&enyor de les pèrdues que desa en el seu lloc a la terra. Camps i muntanyes d&un poble que es tornen testimonis del pas del temps. Els haikus de Jordi Roig són com passes d&un caminar vulnerable però segur. Passes amples que vencen obstacles, d&uns peus que traginen la vida i l&escriuen. Del pròleg de Marta Pérez Sierra