A la primera postguerra, una colla dintel·lectuals i prohoms catalans sapleguen per formar una companyia delit de dansa tradicional: lEsbart Verdaguer. Es tracta, en realitat, duna eina peremptòria de resistència cultural en el clos ofegador del franquisme. La consigna: Si no podem cantar en català, ballarem en català. Papallones i roelles, reivindicació del controvertit Salvador Mel·lo, és la història verídica dun lliurament forassenyat a lart, però també és una reflexió sobre la vigència de la nostra cultura tradicional i els difícils viaranys de la posteritat.