Per a un us etic del llenguatge

Premi d?assaig breu IRLA 2010Per un punt de vista propi en l'ús públic de la llenguaEl català que utilitzen periodistes, polítics... correspon sovint a una llengua ferida, poc genuïna i esclava del castellà. Catalana per devoció i lingüista per vocació, Rosa Calafat analitza d'una manera irònica i controvertida el llenguatge que s'escolta i s'escriu arreu de la comunitat lingüística catalana. Considera necessari superar barreres administratives per crear el mercat lingüístic català. Es rebel·la quan ens volen fer creure que no importa que periodistes i polítics parlin malament; constata que el català s'ha d'erigir en una llengua lliure i, per tant, global; i destapa la por, instal·lada en els parlants públics, a fer un discurs propi amb punt de vista català. L'ús ètic de la llengua, que Calafat propugna, ha d'afrontar aquesta deixadesa, aquest gregarisme, per dotar-la de qualitats morals a favor de la construcció d'una comunitat lingüística pròpia, unida i singular.Les seves conclusions -les úniques possibles- són que els parlants determinen el destí de les llengües, que l'univers lingüístic del català ha de deixar de ser una sucursal del castellà i que cal construir un punt de vista propi en l'ús públic de la llengua.Per a un ús ètic del llenguatge ha guanyat el Premi d'assaig breu IRLA 2010 que atorga la Fundació Josep Irla.Rosa Calafat i VilaNascuda a Andratx el 1963, és doctora en Filologia Catalana i professora de la Universitat de les Illes Balears, i tècnic de projectes de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l?Institut d?Estudis Catalans.És el fet de ser catalana per devoció i lingüista per vocació que l'ha portada a investigar i publicar sobre els efectes dels discursos mediàtics en les societats modernes i especialment en les societats mediatitzades. L'elaboració de discursos dominants especialment en els àmbits de l?educació, de la comunicació i de la política afecten els mots, llurs significats connotatius i denotatius, i afecten els parlants.Alguns dels llibres i textos publicats són: Sabotatge a la llengua catalana (Palma: 1999), «Recursos lingüístics i resistència cultural: Una visió ecolingüística» (Banyoles: 2007), «La culturalització del terme en la segona oralitat» (Palma: 2007), «Del concepte 'diversitat lingüística': Un recorregut interpretatiu en Xarxa» (Barcelona: 2009) i Torcebraç entre dues cultures (Barcelona: 2010).Entrevista a L'oracle, de Catalunya RàdioRessenya de Patrícia Gabancho a LletresTertúlia a TV Maresme