Ponç Pons (Menorca, 1956) és llicenciat en filologia hispànica i catedràtic d&institut de llengua i literatura catalanes. És autor, entre d&altres, de les narracions de Vora un balcó sota un mar inaudible, les novel·les L&hivern a Belleville, Entre el cel i la terra i Memorial de Tabarka, l&obra de teatre Lokus, el primer volum de Di llatari (Quaderns Crema, 2005), els aforismes d&El rastre blau de les formigues (Quaderns Crema, 2014) i el dietari Els ullastres de Manhattan (Quaderns Crema, 2020). Com a poeta, ha publicat Al Marge, Lira de Bova, Desert encès (Quaderns Crema, 1989), On s&acaba el sender, Estigma, El salobre, Abissínia, Pessoanes, Nura (Quaderns Crema, 2006)&Viola d&Or als Jocs Florals, premi de la Crítica Serra d&Or i premi Nacional de la Crítica&i Camp de Bard. Com a traductor de poesia, ha guanyat el premi Cavall Verd. La seva obra figura en les antologies més importants, ha estat traduïda a diverses llengües i l&ha fet mereixedor, entre d&altres guardons, del premi Ramon Llull i de ser nomenat Escriptor de l&Any pel Govern de les Illes Balears.