Unes elegies prosaiques: les vivències d&un home de seixanta anys durant el confinament. L&obra poètica d&Albert Mestres es distingeix, d&una banda, per la singularitat de la seva veu poètica i la franquesa de la seva dicció, i, de l&altra, per l&organicitat i la compacitat del seus llibres. Aquesta vegada, la proposta d&Albert Mestres és un conjunt d&elegies volgudament prosaiques que neixen de les vivències d&un home de seixanta anys durant el confinament. La suma d&aquestes vivències, trenades amb els fils tibants que enllacen el dia a dia, proposa als lectors un tapís que és alhora ric i despullat, i que culmina amb aquest colofó: dia onze de gener & avui faig seixanta-un anys i la nit a l&hospital & mon pare dorm tranquil això s'acaba