Lo mig del món (Tapa blanda con solapas)

PREMI CIUTAT DE BARCELONA Un viatge literari pel Priorat, on Roser Vernet explora el vincle entre territori i identitat, amb una prosa poètica i profundament arrelada. Aquest llibre respon a una pregunta: ¿quin vincle tens amb el lloc on vius? És un vincle tan important, complex i emotiu com el que lliga els membres d&una família. S&hi juga la nostra capacitat de ser persones o plaga, habitants benèfics o nocius. Per a Roser Vernet aquest lloc és el Priorat. On s&espera la pluja, que és poca. On els governs furten l&aigua dels rius. I on la lluita per la terra fa imaginar noves maneres d&habitar el món &les úniques que valdran a partir d&ara. Lo mig del món explora un microcosmos. Qui l&explica el coneix pam a pam: perquè l&ha viscut, se n&ha exiliat i hi ha tornat. El seu pensament arrela amb la força de qui sap totes les cares d&un territori, i el llegeix. Dels millors llibres de l&any 2023 segons El Quadern d&El País: &L&escriptora repensa el Priorat i el mostra en tota la seva diversitat: mosaic de cultius, d&eres geològiques, de poblacions que l&han habitada, de climes, de parlars, de festes i d&orografia.& &L&exercici de Roser Vernet amb Lo mig del món és el d&una consciència desperta que entaula un diàleg amb el que l&envolta, amb una ànsia serena d&abastar-ho tot, que, de cop i volta, trescant-hi, es fa fondo i discernible.& Georgina Solà a El Quadern d&El País &Tot barrejat, ofereix literatura de la bona, de la que no vols que s&acabi, com les proses crepusculars de Clarice Lispector i les novel·les rurals de Marie-Hélène Lafon. O, dit d&una altra manera: com ser dona i ser de poble en un món on cotitza més la brillantor del metall que la robustesa d&una olivera.& Andreu Gomila a Time Out &El seu, però, no és ni pròpiament un llibre de memòries ni d&autoficció, sinó una 'barrija-barreja& de textos &que anava deixant per aquí i per allà, a mà, a màquina i amb ordinador'. El gruix del llibre són peces de to assagístic al voltant del paisatge i la memòria, lligades a reflexions que surten del Priorat però que bé es poden arrelar a altres realitats, perquè encara que ella situa Lo mig del món al terme del Lloar, també ho és allà on siguem.& Francesc Bombí i Vilaseca a La Vanguardia &Unes memòries que no acaben de ser-ho mai del tot perquè sovint prefereixen explorar els terrenys de la divagació lírica, de l&especulació assagística, de la inventiva fragmentària, de la suggestió retòrica.& Pere Antoni Pons a l&Ara & &Lo mig del món&: el batec viu i sentit de Roser Vernet &El resultat és notable perquè implica, alhora, la realitat i la reflexió, la identitat i els motius reals que l&expressen. En la línia, de fet, de la millor tradició poètica. No només això, certament, però això és, em sembla, l&essencial.

& Ramon Pla i Arxé a El temps &Si a Lo mig del món es reflexiona sobre nocions tan antigues com ara la Terra i sobre nocions tan modernes com ara el no-lloc, la manera de fer-ho és bastint una espècie de periple existencial, de camins i de mapa, de constel·lació de moments en el món, d&arxiu d&un nomadisme complet o potser, simplement, de testimoni de vida o, fins i tot, d&autobiografia.& Blanca Llum Vidal a Catorze &Les idees expressades a Lo mig del món toquen cos i os. De fet, parteixen del cos i viuen perquè són part de la materialitat, del paisatge i de la gent; en són part i no se&n separen.& Jordi Martí Font a Prendre la paraula &Roser Vernet lluita pel paisatge, per un Priorat que es respecti a si mateix, assaonat en el temps i àvid d&un futur on natura i cultura vagin de bracet. Aquest llibre n&és una contribució més, potser la més personal. El seu polsim de memòria i d&il·lusions, el seu laberint de vida i contradiccions, el seu bocí de país i de compromís.& Ignasi Aragay al Diari Ara &Quan llegeixes frases de la Roser Vernet, enveges la seva manera d&explicar, de mirar i de bategar amb paraules.& Clara Asín a El Nacional