Aquest és un testimoni lúcid i vital sobre l&Alzheimer viscut per una de les grans actrius del nostre país.«Escriure un llibre de memòries mentre la meva s&esvaeix és arriscat. Malgrat això, sento la temptació de fer-ho. Estimo la paraula escrita. Sempre m&ha agradat i l&he assaborit com a intèrpret. Soc actriu de professió i, encara més important, de vocació. I, no obstant, tot el que explico aquí és veritat. Són regals de la meva fugissera memòria i dels diaris que he escrit al llarg de molts anys. Tot això que narro com un conte, és a dir, amb una certa lleugeresa, ho faig per no ofegar-me en les meves llàgrimes, perquè sempre volen ser elles les protagonistes. Sí. Tinc Alzheimer. Però encara soc plenament conscient del que faig i de com ho faig. I començo a agafar-li el gust a tot plegat. Demano disculpes si em repeteixo, encara que espero que algú ho corregeixi». Carme Elias Un testimoni vitalista sobre l&Alzheimer narrat en primera persona per una de les actrius més reconegudes del nostre país. Un relat que barreja la duresa de la malaltia amb el sentit de l&humor i l&emoció.
