Premi Veu Lliure atorgat pel Pen Català Una fugida impossible. Una denúncia necessària. Un memoir apassionant.Tahir Hamut Izgil és cineasta i un dels poetes uigurs vius més reconeguts, a més d&un dels pocs membres d&aquesta minoria que ha aconseguit fugir del genocidi que pateix a la seva terra natal de Xinjiang, a l&oest de la Xina. La brutal i persistent persecució del govern xinès contra el poble uigur feia anys que durava, però el 2017 va assolir una aterridora nova intensitat: es va silenciar els crítics, els passaports van ser confiscats i es va obligar els uigurs a donar al govern mostres d&ADN i dades biomètriques. L&eco dels pitjors horrors del segle XX era amplificat per un estat de vigilància d&alta tecnologia que ho veia tot, que ho controlava tot. I els amics de Tahir Hamut Izgil van començar a desaparèixer en camps d&internament, que ja s&han empassat més d&un milió de persones. Una nit, quan les seves filles ja dormien, Izgil va col·locar al costat de la porta un parell de sabates resistents, un jersei i un abric per si la policia també venia a buscar-lo. Quan vinguin a arrestar-me a mitja nit són les corprenedores memòries dels darrers anys de l&autor a la Xina, mentre sent com el puny s&estreny i intenta fugir-ne amb la seva família, i es llegeixen com un veritable thriller psicològic, una crida perquè el món obri els ulls davant la catàstrofe en curs i un homenatge als seus amics i companys uigurs desapareguts.