Cap petó per a la mare

L&Òscar Gatusa no és el que anomenaríem un nen exem- plar. Odia dutxar-se, portar roba neta i planxada, fer els deures i, per sobre de tot, les carantoines asfixiants d&una mare que segueix tractant-lo com si fos un nadò. L&Òscar el que li agrada de debò és llegir còmics d&amagatotis, esvalotar la classe de la senyoreta Mioleta amb pols pica-pica, jugar a futbol amb els seus amics i esbatussar-se amb ells a la primera de canvi. Com es pot mantenir aquest paper de nen rebel i milhomes si a casa volen que semblis un gatet de postal i no paren de petonejar-te? Un dia o altre haurà d&esclatar la crisi, és inevitable. L&espetec, violent i dolorós, possibilitarà que l&Òscar conciliï la seva personalitat contestatària amb l&amor matern, que adoptarà formes d&expressió menys invasives. L&adaptació fidel al còmic per part de Mathieu Sapin del relat il·lustrat del mestre Tomi Ungerer ens transporta a un món de gats humanitzats amb &viuen en cases com les nostres, vesteixen com nosal- tres, van en cotxe, treballen en fàbriques, mengen en restaurants&& i també amb les relacions personals i familiars.