«En moments que semblen acceptar la fi de l'esperança, aquesta crida a preservar la dignitat humana és del tot imprescindible.»ù Roser Vernet i Anguera, autora de Lo mig del món«Les mem.ries són un cant al passat, sí, per., sobretot, són també una eina per enfrontar-nos al futur amb més solvència, amb més dignitat, amb més il·lusió.» ù Eduard Márquez, autor de 1969 «Em revé la tendresa d'aquella abraçada i d'altres. Havíem après de pressa a conèixer el valor d'un instant. Vivíem amb tant neguit i amb tan poc temps per a nosaltres que eren moments plet.rics, indicadors de la profunditat del nostre vincle. Érem conscients que la vida podia ser molt curta, en qualsevol moment ens podien detenir o matar. Res d'aix. no ens aturava. Ens movíem en aquella no-frontera entre la revolució i l'amor on només comptava l'intens present.» Des dels carrers de la Barcelona dels anys seixanta fins a l'exili, passant per la detenció i tortures a la DGSE, Dirección General de Seguridad del Estado a la Puerta del Sol o les cel·les del Penal d'Alcalá de Henares, aquest és el relat d'una dona que va viure intensament.