El 1887, quan Eduard Toda va desembarcar a Sardenya, feia més de cent cinquanta anys que les relacions entre Catalunya i l&Alguer estaven trencades. Al Principat, el record d&una vila on es parlava català a l&illa, ara italiana, pràcticament s&havia esvanit. Van ser la Renaixença i el procés de redescobriment de les glòries del passat que van portar la inte&lectualitat catalana a fixar-se en l&antiga possessió de Sardenya, i en especial en l&Alguer, i per això Toda va demanar la plaça de vicecònsol a Càller. La idea era estudiar la petjada catalana a l&illa i visitar la vila de l&Alguer, amb la qual hi havia una prima correspondència i despertava un fort interès. El resultat fou L&Alguer. Un poble català d&Itàlia, que va servir per recuperar el coneixement de la vila després d&un llarg oblit. Retratant-la tal com la va trobar, Toda n&explica els costums, l&estat de la llengua, la història i l&arquitectura, i mostra l&admiració per la pervivència de la catalanitat. Segurament, però, la funció més important d&aquest llibre fou la de revifar la relació amb la localitat catalana i afermar la consciència de la dimensió marítima del país, fent virar la mirada dels catalans cap a l&horitzó mediterrani.