És com si la rondalla antiga aquella que el burro havia escoltat la dels amors damor i psiquis estigués a punt a punt de fer-se real aquí al meu barri entremig del bullider enfebrat del nostre món de coneguts desconeguts amics pares germans amors i efectivament no fos cap rondalla: només això, que sí, que thi sé. Enric Casasses, destre en mai saber, suposat poeta, acadèmic de cap acadèmia, prosista destranquis i cantant sense cantar, ens ofereix, com diu Eduard Bonet, «lequilibri entre els seus contraris íntims, entre la crítica severa i la participació generosa, entre el refús decidit i el compromís sincer, entre lobservació pura i lactuació apassionada». Lart no transgredeix res perquè es mou per territoris que no hi arriben les barreres. Lautor corre al darrere de la poesia, que li resulta inatrapable, i de cop és ella que latrapa a ell. El seu material és la paraula, i en la llengua dels tres països. I el llençol on planta les pinzellades és laire que respirem. Musicalment és una barreja de tradicional sard, paganiniana, mompouisme, noi de la mare i country de les contrades provençals dels temps prellullians.