La disputa de l'ase (Tapa blanda)

La Disputa, escrita de vers els anys 1417-1418, constitueix una divertida sàtira de la pretesa superioritat humana respecte dels animals. S&hi narra un àgil diàleg entre fra Anselm i l&ase del títol, que posa de manifest el profund escepticisme doctrinal del seu autor. L&obra utilitza diferents gèneres del món literari medieval: l&apòleg, la disputa, la profecia i el relat satírico-còmic, sense oblidar els elements al&legòrics i cavallerescos. Inclou també components autobiogràfics (o que volen semblar-ho) de Turmeda, un frare apòstata que acabà abraçant l&Islam. El resultat és un producte irònic, amb una aparença moralista. És per això que sovint ha estat mal interpretat pels estudiosos del segle XX com a obra d&un autor penedit de la seva deserció religiosa. L&obra no va poder esquivar la censura coetània, fou condemnada per la Inquisició i només en restà la traducció al francès. La versió d&Albert Mestres i Marta Marfany és una traducció de l&original francès. Argument de l&obra L&aventura s&inicia amb un passeig pel bosc, fra Anselm s&adorm mentre les bèsties debaten l&elecció del nou rei. L&assemblea d&animals, que reuneix des dels més nobles (com el lleó i l&elefant) fins als més baixos (el poll, la puça, la lladella) és una metàfora de la societat humana, un tema molt recurrent a la literatura medieval. En arribar a un acord, els animals ho celebren cantant, saltant i provocant un esvalot que desperta Turmeda. El conill el reconeix de la seva vida captiva anterior, i el rei Lleó, després de sentir-ne a parlar, sol&licita la seva compareixença per tal que aquest &fill d&Adam& els esclareixi cert rumor: que considera l&espècie humana superior als animals. I és així com s&inicia el nus de la faula, un diàleg entre el frare i un &ase cap de suro i desgraciat& que contradiu totes les raons de l&home. Fra Anselm s&esforça a pronunciar dinou arguments a favor de la superioritat de la seva espècie enfront de les altres. Exposa amb audàcia i gosadia raons de costums, d&aparença, de virtuts, d&intel&lecte& però no és fins a l&últim i decisiu argument que desarma el seu interlocutor: Déu es va encarnar en home i no en animal. Davant la derrota, el rei reconeix la seva naturalesa inferior i submisa als éssers humans i deixa anar lliure el captiu. L&autor insereix entremig de la trama vuit històries còmiques que ataquen els frares sense pietat i una profecia de caire transcendental i en vers predita pel &reverendíssim& ruc. Anselm Turmeda Va néixer a Ciutat de Mallorca vers el 1352. Aviat va ingressar a l&orde dels frares franciscans i va anar a estudiar teologia a Bolonya i, potser també, a París. De resultes d&un conflicte, poc aclarit, en què companys seus haurien estat condemnats, va embarcar-se cap a Tunis. Allà, va abjurar el cristianisme i es va fer musulmà. També s&hi va casar, i li van ser concedides rendes i càrrecs. I hi va escriure la seva obra, en català i en àrab. Turmeda va morir, encara al nord d&Àfrica, el 1423 o poc després.