Filla d&un andalús i d&una catalana, Lydie Salvayre, el cognom de naixement de la qual és Arjona, narra a No plorar la història de la seva mare, la Montse, nascuda en un poble prop de Lleida, que el 1936, amb quinze anys acabats de fer, se&n va a Barcelona amb el seu germà anarquista. A la ciutat, la noia viu el despertar de l&amor i l&alegria revolucionària dels dies posteriors a l&esclat de la Guerra Civil. En la novel&la es conjuga el present des del qual la Montse desgrana els seus records d&aquells dies meravellosos de llibertat de l&agost del 36 amb la narració de l&estada de Georges Bernanos a Mallorca i el procés d&escriptura d&Els grans cementiris sota la lluna &la condemna d&un catòlic durant la sanguinària repressió feixista. La Montse Monclús explica el retorn de Barcelona a la llar dels pares i el seu matrimoni, el de la filla d&una família humil amb el plançó del cacic del poble. A través de la resurrecció de la llengua materna, Salvayre construeix amb la seva prosa un relat coral apassionant sobre el complex entramat polític de la Guerra Civil, i sobre l&exili i l&herència que va deixar en els fills dels que van haver de marxar d&Espanya per salvar la vida. Com si la primera escapada de la Montse hagués marcat per sempre un destí en fuga.
