Tieta claudina

Tieta Claudina és una de les novel·les més desconegudes i injustament oblidades de Prudenci Bertrana. Escrita poc després de Josafat i Nàufrags, va ser publicada en traducció castellana l'any 1910, però no coneixeria la primera edició catalana fins a 1929. D'aleshores ençà, només havia tornat a ser reeditada en el volum d'Obres completes d'Editorial Selecta (1965). Malgrat el seu títol, que podria fer pensar en una novel·la innocent i de fulletó, Tieta Claudina és, potser, l'obra més madura del jove Bertrana, i dóna prova de la capacitat de l'escriptor per perfilar amb una gran precisió la complexitat psicològica d'uns personatges fortament condicionats per les convencions d'un entorn ofegador. La present edició, a cura d'August Rafanell, recupera per al lector d'avui el text i l'estil original de la novel·la i prescindeix de les modificacions introduïdes en la darrera edició de l'obra (1965).