Oslo (Tapa blanda con solapas)

"Emília Rovira ha escrit un llibre breu però ja amb la força que li dóna el fet d&haver manejat amb mà segura, d&una banda, el rigor i la llibertat alhora &un veïnatge implacable però necessari& i, de l&altra, el respecte per una tradició llunyana i l&entusiasme personal per les tradicions més naturals per més properes: una delicada sensualitat rilkeana («Neu als cabells: / no vols que sigui mai / una metàfora»), un realisme digne d&un Gottfried Benn («Rossinyol mort: / de l&asfalt rogallós / brota el teu cant.»), o fins i tot la nòrdica sensualitat bergmanniana («Saps fer miracles: / amb una ullada freda / tota m&encens»; o bé, «Fa olor de tu / el coixí on s&adorm / la meva por»)." Del pròleg de Joan Margarit