La jugada de la meva vida: Memòries (Tapa dura)

Si poses el meu nom a Google, pots arribar a creure que ho esbrinaràs tot sobre mi, tu i milers de persones més. Al cap i a la fi, hi podràs llegir la meva vida a l&instant. Però no ho sabràs tot, ni de bon tros. Hi ha fets que no han transcendit, episodis que m&agradaria contextualitzar, experiències que em cal endreçar... Més que una necessitat, és una il·lusió: la que em provoca veure la meva història reflectida en un llibre, en una autobiografia. Seria feliç si aquest relat agradés als lectors tant com el meu joc, perquè en escriure&l hi he dipositat el mateix afany i interès que poso al camp quan porto les boniques samarretes del Barça o de la selecció. Aquest era el meu objectiu. Andrés Iniesta Aquesta no és una biografia normal, en el sentit que no és el relat tradicional d&una vida. Ni tan sols és un llibre sobre l&«Iniesta». És, en realitat, el llibre de l&Andrés. El seu llibre. Ni més ni menys. Els qui estiguin acostumats a les memòries on l&heroi enllaça un rere l&altre els episodis més gloriosos o banals de la seva existència (gairebé sempre embellint els èxits i ocultant els fracassos o les pors) potser se sorprendran quan observin que el nostre protagonista apareix menys del que, en principi, seria esperable. L&Andrés aquí fa el contrari. Treu el nas a tots els capítols, intervé en les controvèrsies, puntualitza, aclareix, confirma o desmenteix, hi és present, però gairebé sempre el veiem a través dels ulls dels qui l&han acompanyat. És, doncs, a cada línia d&aquesta obra. Convertit en el capità del Barcelona i en el símbol d&un futbol que ha conquerit el planeta, va voler aturar el cronòmetre. Va aturar la pilota i va mirar enrere. La pilota, com sempre, ha estat seva. Ramón Besa i Marcos López