Psicopomp (catalán) (Tapa blanda)

Un retorn a la Nothomb més agosarada, íntima i autobiogràfica. Els psicopomps són figures mitològiques encarregades de guiar les ànimes en el trànsit cap a l&altre món. Tot i que Orfeu no ho sigui en sentit estricte, descendeix a l&Hades amb l&esperança de rescatar la seva estimada Eurídice. Aquest gest desesperat el converteix en un dels pocs mortals capaços de traspassar el llindar que separa la vida de la mort i de caminar, per un instant, entre els dos mons.Amélie Nothomb fa una cosa semblant amb cada llibre que escriu: de quatre a vuit de la matinada, cada dia sense excepció, es lliura a la pàgina en blanc amb l&esperança de no haver oblidat com s&escriu. Com els ocells, cada matí s&enlaira cap al cel, es regala el plaer de l&aire i aconsegueix aterrar en un sòl que no cedeix.Precisament d&això tracta Psicopomp, de volar. El seu amor pels ocells desemboca en una mena de mimesi forçada: als dotze anys, l&autora va viure l&episodi més dolorós de la seva vida. Va passar a la platja de Cox&s Bazar, a Bangladesh, quan un grup de quatre homes va abusar d&ella; un fet que ja havia narrat a Biografia de la fam i que aquí torna a ocupar el centre del relat.Amb Psicopomp, probablement el seu text més personal i arriscat fins ara, Nothomb ofereix una reveladora visió de conjunt de la seva obra i afegeix un nou capítol a la seva llegenda, que la consagra, un cop més, com una de les autores més singulars i imprescindibles de la postmodernitat francòfona.