JOSEP I ELS SEUS GERMANS IV (Tapa dura)

Sí, és ell. L&home amb qui visitem la mil·lenària ciutat dels ulls parpellejants ha canviat molt, des d&aquell vespre que va fer esparverar Jaacob amb el seu lasciu galanteig lunar al caire del pou. Però, per molt que portéssim anys sense veure&l i se&ns presentés com la Veu Suprema del Faraó, encimbellat com un semideu i envoltat d&un exèrcit d&escribes, hauríem de ser beneits per no reconèixer-lo. Nosaltres, que no només sabem aquesta història sinó que hi hem estat sempre presents, ens mirarem amb un somriure d&elegits el retrobament de Josep i els fills d&Israel, i els turments de la seva nova condició, tan prenyada de llicències. Ara no podem amagar el compungiment davant la fi d&aquesta bella història de Déu, aquesta «fenomenal broma divina», però no ens mourem de lloc, perquè hem de veure com la tribu riu, plora i allarga les mans cap al Proveïdor per una provisional última vegada. Sí, la tribu som nosaltres.