Durant la guerra civil nord-americana, en Henry s&allista a l&exèrcit atret per les seves idees romàntiques sobre la vida militar. A les files de combat, però, la realitat és molt diferent, i en Henry acaba fugint de l&enemic durant el bateig de foc. Quan torna al regiment, lluita contra la vergonya mentre intenta redimir-se i demostrar la seva valentia. Lluny dels relats glorificadors, aquesta és una història íntima i visceral sobre la batalla més difícil de totes: la batalla amb un mateix. Com ens diu l&escriptor Paul Auster: «La novel·la bèl·lica més famosa de la literatura nord-americana no és tant un llibre sobre la guerra com una anàlisi dels efectes de la guerra en una ment jove, encara immadura. Una obra que Crane qualificaria de &retrat psicològic de la por&». Stephen Crane (Newark, Estats Units, 1871 & Badenweiler, Alemanya, 1900), escriptor i periodista, és una de les veus més innovadores de la seva generació. Amb la seva obra "Maggie, una noia del carrer" i després amb "La insígnia roja del coratge", Crane prefigura una estètica nova que en anys posteriors culminarà en Proust, Joyce, Faulkner o Virgina Woolf. El 1897, fugint del conservadorisme de la societat novaiorquesa, s&instal·la a Anglaterra. Des d&allà va viatjar a la guerra grecoturca i a la de Cuba el 1898 com a corresponsal de premsa. Als vint-i-vuit anys va morir en un balneari a la ciutat de Badenweiler a causa de la tuberculosi.