Dos homes sols en una barca travessen un oceà immens. Parlen del que veuen, del que recorden, del que temen, potser també d&allò que està a punt d&esdevenir-se. Entre la boira, el balanceig de l&aigua i una conversa feta d&interrupcions i silencis, la travessa es converteix en l&espai fràgil des del qual una relació s&acosta a un límit difícil d&anomenar. Jon Fosse construeix a partir d&aquesta situació mínima una peça commovedora sobre la soledat, l&absència i la dificultat de ser. L&obra reprèn un dels nuclis fonamentals de la seva escriptura: dos amics abocats a la separació, a l&absència i al record.
