En Nofre es desperta en un camí entre camps als afores de la ciutat. No sap com hi ha arribat, i encara que un mal de cap terrible el fa pensar en una ressaca, l&únic que recorda és haver sortit a córrer de bon matí. És més, quan intenta tornar a casa, s&adona que aquell lapse, que per ell només ha sigut d&unes hores, per la resta de la humanitat ha durat quinze anys. A partir d&aquest moment comença un viatge per entendre què ha passat, mentre s&obsessiona per recuperar una família que ha tirat endavant sense ell. Sempre és massa tard és un drama intimista amb un detonant de ciència-ficció. Un llibre que es llegeix amb l&avidesa d&una novel·la de misteri, mentre explora les esquerdes que contaminen totes les famílies, cadascuna a la seva manera. A través de la tragèdia d&un abandonador involuntari, l&autor assenyala les ferides que ens resulten impossibles de perdonar, i el decalatge vital que sovint ens allunya de les persones estimades. Una novel·la coral que suposa un autèntic salt endavant en la carrera del seu autor, tan pel que fa a l&estructura narrativa com a la profunditat psicològica dels personatges.
