«La nostra família és la fascinació de la meva vida i el meu gran èxit de conversa. No tenim res en comú amb ningú, som fruit del nostre propi alè, essencials per a nosaltres mateixos, singulars i dissonants, els únics de la nostra espècie. Les vides petites que han papallonejat al nostre voltant s&han cremat les ales. No som dolents, però ensenyem les dents. Quan una banda de Cardinal s&obria pas, allò era un campi qui pugui. &Però quants éreu, doncs? La pregunta invoca el prodigi i en tinc tants que no sé per on començar. No sé si aconsegueixo dissimular l&orgull quan veig que repeteixen tots alhora, esbalaïts i estupefactes: &Vint-i-un? Vint-i-un germans?»