Primer van aparèixer els marcians. Després, l&imaginari col·lectiu, el nostre bagatge cultural, s&ha anat omplint, a poc a poc, de tota mena d&extraterrestres: amigables, hostils, estranyots, simpàtics, fastigosos... A l&espera d&aquest futur «contacte», tan anhelat per alguns com temut per altres, EL MEU GERMÀ ÉS UN MARCIÀ convida a trobar-se (o retrobar-se, per a aquells que ja han estat abduïts alguna vegada) amb tots aquests éssers de l&espai exterior. I ho fa a través de la poesia i l&humor, un llenguatge universal que, qui sap, potser també es parla a la galàxia d&Andròmeda o a Alfa Centauri. Javier González i Lluïsot tornen a unir els seus talents després de El meu pare és un home llop per endinsar- se, aquesta vegada, en l&univers dels marcians i la ciència-ficció. Javier hi posa la poesia i els jocs de paraules; Lluïsot els transforma en il·lustracions plenes d&imaginació i color.