A partir del judici celebrat l'any 1961 contra Adolf Eichmann, tinent coronel de les SS i un dels principals responsables de la logística de la solució final, Hannah Arendt s&endinsa en el funcionament del règim nazi i l&Holocaust. Resseguint la personalitat de l&acusat i de tot l&entramat burocràtic que va permetre l&organització de l&extermini des de la normalitat administrativa, l&autora formula la seva coneguda tesi sobre la banalitat del mal. En aquest assaig, Arendt aborda qüestions tan complexes com el paper dels consells jueus o les actituds de col·laboració i resistència a Europa, també s&interroga sobre els límits de la responsabilitat individual i planteja la necessitat d'una justícia internacional capaç de jutjar els crims contra la condició humana. Més de seixanta anys després de publicar-se per primera vegada, aquesta obra continua sent una lectura essencial sobre la naturalesa de l'obediència, la responsabilitat de la ciutadania i els límits de la política, consolidant-se com un testimoni ineludible de la filosofia política contemporània.