El Desconhort de nostra Dona (1294) és una de les poesies de Ramon Llull més arrelada a la tradició i alhora més original. L&obra s&ha d&incloure en la tradició del plany de Maria, corrent literari difós per tota la cristiandat que narra de manera dramàtica la crucifixió de Crist a través de la veu de Maria. Però també és una de les obres lul·lianes amb menys contingut d&Art, per tant, original dins de la seva producció, fonamentada en l&Art i la creació d&«un llibre, el millor del món», per a la conversió dels infidels. En aquest poema, l&Art es deixa de banda per mostrar tot el dolor i el sofriment que van acompanyar la Verge en el moment més dramàtic de la seva existència terrenal. Maria mostra tot el seu costat humà mentre veu com Crist és escarnit, torturat i finalment mort, i és a través dels ulls de Maria que nosaltres, oïdors/espectadors, veiem l&episodi evangèlic i hi participem. El Desconhort és compost de 32 estrofes monorimes de dotze alexandrins, un vers usat típicament en els poemes narratius i en les cançons de gesta perquè permetia, per la seva llargada i el ritme solemne, de donar gravetat i èmfasi als esdeveniments narrats. L&absència de l&Art lul·liana en aquest poema facilita molt l&accés al text, que demostra, en canvi, les grans capacitats poèticoliteràries del beat. Escrit en occità, s&ofereix en la versió original i en traducció catalana en prosa. El text s&apropa a les laude dramàtiques de l&àrea italiana, cosa que permet imaginar-ne una possible realització parateatral. L&edició es presenta amb ortografia normativa i amb notes explicatives que ajuden a contextualitzar històricament els esdeveniments que s&hi narren i a aclarir passatges dubtosos.
Dimensiones: 14 (alto) x 20 (ancho) cm / Nº de páginas: 88