Era el dia d&Anar i Venir. Tothom anava o venia d&algun lloc. Durant milers d&anys els éssers humans havien sigut nòmades. Havien seguit els ritmes de la terra, el pas del sol i la dansa del temps. Havien après a interpretar les herbes i a olorar l&arribada de la pluja. Havien viatjat per tots els racons del món, navegat pels rius i dormit als turons. Ara, però, tenien cases, i durant la major part de l&any amb prou feines es movien. Ja no miraven gaire el cel i, per molts, el mar i les estrelles eren molt, molt lluny. Es deia que s&havien assentat i que mai més no serien r o d a m o n s. Però, en el fons dels seus cors, molt endins, sabien que el canvi és sempre present, i que el que sembla quiet només ho és per un instant&