Arran d'un suggeriment amistós, Joseph Conrad exposa, amb una admirable sinceritat, el seu retrat com a home i com a escriptor. L'autor es despulla del vel propi de la ficció novel-lesca i, indagant en la seva memòria, descriu, amb un gran detallisme, escenes íntimes rellevants per a ell. En aquest exercici autobiogràfic Conrad interpel-la directament el lector, mostrant-se ben conscient de la seva presència. Hi trobem una perfecta descripció de com ha nascut el seu món fictici en paral-lel a la seva condició d'escriptor, mentre que el relat de la seva formació vital -l'allunyament del món familiar i les primeres experiències al mar- alimenta les seves reflexions filosòfiques sobre la condició humana i el sentit de l'existència.
