La ciutat i la casa (Tapa blanda Tapa blanda con solapas)

Una obra epistolar sobre una colla d&amics entre Roma i Amèrica: un esplèndid retaule de la vida privada que ha enamorat escriptors i lectors d&arreu del món. El truc magistral de Ginzburg: fer que coneguem els seus personatges mig d&amagat, com xafarderes que llegeixen unes cartes que no haurien de llegir. Giuseppe, als cinquanta anys, es ven la casa i deixa Roma per anar-se&n a viure amb el seu germà Ferruccio als Estats Units. ¿Què hi busca, tan lluny, tan tard? No ho sap. Diu que vol viure amb senzillesa. &Vinc a Amèrica com qui ha decidit llançar-se a l&aigua i espera sortir-ne o mort, o nou, o diferent.& La seva història pren forma a través de les cartes intercanviades amb la colla d&amics i amb la poca família que té. Una carta rere l&altra, pares i fills, amics i amants s&escriuen les coses que havien callat durant trenta anys de relació. A través seu, Ginzburg retrata la societat europea: la desintegració de la família, la crisi dels rols tradicionals, la inseguretat dels fills, les arrels simbolitzades per la casa; perquè &les cases es poden vendre o deixar a altres persones, però sempre es conserven dins d&un mateix&. &La ciutat i la casa és una novel·la que sorprèn per l&estructura epistolar: llegeixes una carta rere l&altra i quan acabes t&adones que Ginzburg ha construït una novel·la immensa i profunda. És a través d&aquestes cartes que descobrim la vida d&uns vells amics que es cartegen per explicar-se el seu dia a dia a Roma, l&Úmbria i Amèrica, amics que es narren les angoixes, les pors, la tendresa i la solitud, amics que canvien sovint de casa com si busquessin el seu lloc al món. És una novel·la moderna perquè a través dels personatges Ginzburg fa trontollar els models tradicionals de família, d&amor i de filiació. Ginzburg no és només una novel·lista, és una intel·lectual que té molt clar què vol fer dir als seus personatges, què vol posar de manifest i quines situacions vol denunciar.& La Fe de l&Espolsada &Les cartes que composen aquest volum encaixen entre si a la perfecció, com un trencaclosques gegant a través del qual podem conèixer els secrets de l&ànima de tots els protagonistes. Per l&arquitectura narrativa aquesta novel·la és, sens dubte, una obra de maduresa. Una maduresa literària que va paral·lela a la maduresa de les emocions: aquest és un cant, cru i realista, a les il·lusions perdudes.& Gustau Nerín