No totes les abraçades són iguals, com tampoc no ho és el temps que ens ha tocat viure als uns i als altres. En aquest cas, el protagonista ens explica com, sent encara un nen, va fer un pas al front convençut que era el més honest que podia fer envers si mateix i envers els que l'envoltaven. I després d'una inesperada abraçada, que ''no va ser ni la més llarga, ni tampoc la més tendra, ni tan sols la més intensa'', la comprensió queda segellada gràcies als auspicis d'una mestra exemplar, en el marc d'uns inspiradors DIES LLUNÀTICS.
