En les pàgines d&aquest dietari Francesc Parcerisas recull observacions, heterogènies i errants, escrites durant un estiu, entre passejades, visites a familiars i amics, i moments de calma dedicats a la lectura i a l&escriptura. Aquí, els mesos estivals semblen avançar a un altre ritme i són, com els records de la infantesa, el rerefons perfecte per a la contemplació desvagada i la reflexió punyent: «Jo, que sóc qui escriu aquestes línies, en realitat vaig arribar ja fa uns anys al final de l&estiu que en aquestes pàgines ara tot just s&enceta [&]: sé com acabarà la història, [&] i això, contra el que pugui semblar, em converteix en un déu desnonat, ridícul, sense cap poder». En aquest text&agut, elegant, amb tocs d&humor i, en alguns moments, escruixidor&Parcerisas un cop més fa el lector partícip de l&exercici de dotar la realitat de sentit mitjançant l&escriptura.
