El nin d'or. Els nens rars III (Tapa dura)

Quan els habitants dels suburbis varen trobar en Teo surant al riu, el primer que se'ls va passar pel cap va ser vendre'l als antiquaris de la ciutat. Teo era - i segurament encara ho és- un autòmat bicentenari, fet d'or, plata i ivori. Però tot i així, i encara que un sol dit de l'autòmat els hagués tret de la misèria a tots, abandonaren la idea, perquè Teo podia parlar, menjar, gratar-se, córrer, sentir curiositat i, en definitiva, fer tot allò que fa un nin de deu anys.