«El pare em va acompanyar fins als setze anys (...). Es va posar malalt als cinquanta-dos, que són els que jo tinc en el moment d&escriure aquestes línies. No soc especialment aprensiu, però la fita fa reflexionar, sobretot quan parlem de dos organismes vius que s&assemblen en tantes coses (...). Parlar del pare o de la mare és parlar d&un mateix. Les seves morts ens expliquen, tant com les seves vides. Un dol incomplet ens allunya de qui som realment, ens impedeix coneixe&ns de veritat.»El tumor és un llibre de dol. O potser és un llibre sobre el no-dol: una confessió sobre el dolor llargament reprimit. És un relat escrit en pocs mesos però covat durant més de trenta anys, perquè la pèrdua dels pares &per sort& és una absència que no s&omple mai del tot.Escrit amb un llenguatge contingut i precís, Toni Soler retrata aquell adolescent que no va saber com enfrontar-se a la pèrdua i reconstrueix la figura del pare mort abans d&hora. El tumor cerebral que el va fer emmalaltir durant quatre anys, i finalment se&l va endur, reapareix en la ment del narrador com un mur insuperable, i esdevé a la pràctica un personatge més d&aquest fris familiar.
