Petersburg (Tapa blanda con solapas)

Un estudiant amb inquietuds revolucionàries rep l&encàrrec d&atemptar contra el seu pare, que és un alt funcionari imperial. Aquesta és la senzilla línia argumental sobre la qual Beli basteix una obra d&alt contingut simbòlic i filosòfic, però també d&un elevadíssim valor formal. El ritme que Andrei Beli aconsegueix infondre en aquest text hermètic, oníric i fascinant és hipnòtic a estones i dinàmic en els diàlegs, ric en al·literacions i símbols i precís en les imatges. L&herència de Puixkin i Gógol hi és ben palpable. Pere el Gran es passeja per l&obra com un cavaller de bronze reanimat. La ciutat de Sant Petersburg es presenta com un escenari tens i dual, un personatge que canvia de colors però que conserva les seves formes rectes, que manté i exagera les seves estructures de ciutat premeditada. La construcció en forma de novel·la urbana amb múltiples capes li ha valgut nombroses comparacions amb l&Ulisses de Joyce. I Vladimir Nabokov va contribuir a la seva difusió i aclamació mundials quan va citar-la com a tercera millor novel·la del segle XX. Borís Bugàiev va néixer a Moscou el 1880. Fill d&un matemàtic de renom, el 1902 va començar a publicar amb el pseudònim d&Andrei Beli. Marcat tant per la sofiologia eslavòfila de Vladímir Soloviov com per la teosofia antropològica de Rudolf Steiner, Andrei Beli va conrear la literatura, la teoria literària i el pensament, i va compaginar-los amb la docència i l&edició i redacció de revistes literàries i d&estètica. Va escriure poesia, teatre i prosa. La seva obra més rellevant, Petersburg, va rebre l&embat de la censura i de la crítica literària soviètiques. Com a conseqüència d&això, l&autor va caure en l&oblit durant dècades, per més que Víktor Xklovski, eminent teòric literari, afirmés que era l&escriptor més interessant de la seva generació i que la seva empremta es deixava sentir en tota la prosa russa moderna. Va morir d&insuficiència respiratòria a Moscou el 1934.