Espill brut (Tapa blanda con solapas)

Després d&exhumar les últimes roses de la teua lletra manuscrita, les intimidacions que es desfan en l&aigua absent, quan més enllà de la llum intacta només la fossa del desencís ens separe i la solitud retorne a les coordenades de la vela invicta, després de sentir un nom i les mans plenes de terra, quan acabe l&atracció entre els límits de l&oblit, en aquell instant ominós dels dies esporgats, en aquelles besllums dels equinoccis, quan tota la verdor mutilada recobre els seus vasos esfèrics i un sabor de perles eternes mitigue la pols reflectida de l&espill brut i fugaç