«Patxunguis!», va exclamar el meu tiet quan em vaig plantar sense avisar a la porta de casa seva. Cridant, sí. Perquè el meu tiet és així: quan una cosa li agrada, apuja el to de veu i acaba cridant perquè s&entusiasma i és feliç. I, a l&inrevés, si hi ha alguna cosa que no li agrada, també t&ho fa saber al màxim volum i res del món no el fa canviar d&opinió. És divertit, però els meus pares no s&hi entenen gens. Bé, ni amb mi, ni amb les mascotes, ni entre ells& Se&n van de viatge tots sols per mirar de solucionar els seus problemes. Mentrestant, jo haig de passar l&estiu amb el meu tiet Nino i les seves trenta mil regles estranyes. De vegades es vesteix de gala sense cap motiu, o fa trucs de màgia i et sorprèn amb coses que ni t&imagines, però sospito que el meu tiet amaga alguna cosa al seu cor&