Llibre del coc (Tapa blanda)

L&any 1520 va aparèixer, a la ciutat de Barcelona, el Llibre del coc, el primer llibre de cuina imprès a la península Ibèrica. Era escrit en català. Fins llavors els receptaris de cuina havien circulat únicament de forma manuscrita. L&obra s&atribueix al mestre Robert, cuiner del rei Ferran de Nàpols. Tot sembla indicar que cal identificar aquest sobirà amb Ferran I, fill natural d&Alfons el Magnànim, que va regnar a Nàpols entre els anys 1458 i 1494. El llibre inclou més de dues-centes receptes, en bona part vinculables als costums i als gustos luxosos de la cort i la noblesa de l&època. Majoritàriament es tracta de plats que formen part d&una aleshores ja llarga tradició culinària medieval catalana, en aquell moment encara ben vigent, representada pel Sent Soví i altres títols, com el Llibre d&aparellar de menjar o el Llibre de totes maneres de potatges. Al mateix temps que es vincula estretament amb la tradició que l&ha precedit, el Llibre del coc dona compte de noves influències i gustos que, de mica en mica, s&anaren imposant durant el segle XVI. En diversos aspectes, és una obra que actua com a frontissa entre l&edat mitjana i el Renaixement. No és sorprenent, doncs, que al llarg d&aquest segle l&obra fos repetidament impresa en llengua catalana, i que, traduïda al castellà, també gaudís d&un llarg recorregut. Per facilitar l&accés al text, se n&ofereix la versió medieval acarada amb una adaptació al català modern. Els estudis sobre l&entorn econòmic, històric i culinari que l&acompanyen afavoreixen una millor comprensió de l&època i del mateix receptari. La col·lecció Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana proposa un llarg recorregut per l&evolució, les transformacions i les continuïtats de la cuina catalana a través dels seus receptaris més significatius. L&anàlisi d&aquests textos ens dona una perspectiva de l&evolució de la societat i ens aclareix l&origen d&alguns dels nostres costums culinaris.