Tots els camins duen al llit de venus (Tapa blanda)

Visqueren el temps més dramàtic, en ple domini mascle en el moment d'un primer Renaixement a Europa, en una societat obligada a la fictio. Fictio significa falsificació de la consciència a tots els nivells i en tots els moments, en especial en la primera meitat del segle dotzè quan els sants, però també els pecadors, actuaven 'convençuts d'haver cregut en Déu i en ells mateixos'. I així la fictio conforma l'imaginari col·lectiu en una moral basada en aquesta perversitat que compta amb els aliats més poderosos: la mentida, la hipocresia extrema. Abelard, comet delictes i faltes, ofenses i negligències forçat a sobreviure lligat a Heloïsa, condicionat pel poder sociomoral. Per batre's contra el destí que el context moral imposa, els amants duen la seva transgressió al màxim nivell que els és permès: fins allà on s'esborra la línia divisòria entre la ironia i la blasfèmia.