L'hora de l'estrella (Tapa blanda con solapas)

La cristal·lització de tota l&obra de Lispector i un dels cims de la literatura brasilera Aquí hi vibren les seves obsessions: la persecució de la veritat difícil, la força expressiva de l&acció i la fe en la paraula, que salva i crea vides. La protagonista és la Macabéa, una mecanògrafa que és &com una capseta de música una mica desafinada&i té una vida anodida, fins que irromp Olimpico de Jesús, un don Juan i busca-vides. L&altre protagonista és l&escriptor que narra la seva història: Macabéa té la gràcia de la curiositat i el desig, i també un cos lleig i una mica brut i una ànima indigent; la seva existència a la bona de Déu, ¿no mereix ser explicada? &Llegint fa poc el postfaci de Nora Catelli a L&hora de l&estrella, ple d&intuïcions literàries brillants, se&m va acudir encara una tercera possibilitat: en una cultura com la nostra, on la crítica literària se sol limitar a l&espai exigu de les ressenyes, sense gaires revistes que publiquin anàlisis en profunditat, ara és el llibre mateix qui incorpora elements per pensar més sobre el text.& Jordi Puntí a El Periódico &Quin és el pes de la llum, escriu Clarice Lispector a les pàgines finals de L&hora de l&estrella. La seva protagonista, que en el moment de morir dóna a llum una estrella, porta el nom de Macabéa. I, 'morint, ella es va tornar aire', és a dir: esperit.& Teresa Costa-Gramunt a Núvol &No soc pas un intel·lectual, escric amb el cos, diu Lispector a través de Rodrigo S.M. Els lectors la rebem amb els sentits desperts, amb el cos en guàrdia, clavem queixalada a la seva prosa i la masteguem com si fos una poma de les que fan suc. L&autora deia i repetia que no escrivia per agradar a ningú.& Eva Piquer al Diari Ara &Tot i que el títol exterior és L&hora de l&estrella, aquesta novel·la té fins a tretze títols i d&una novel·la amb tretze títols te&n pots esperar qualsevol cosa. En aquest sentit, Lispector no decep. El pes autobiogràfic de l&autora, la simbologia, la protagonista, el narrador, tot es conjuga a la perfecció en aquest relat tan misteriós com inoblidable.& Jan Arimany a El Periòdic d&Andorra &L&hora de l&estrella és un prodigi tècnic i contingent, l&última novel·la en vida de l&autora (1977) que es va dir de tu amb James Joyce, amb Virginia Woolf. Un escriptor vol explicar l&existència de Macabéa, una noia espellifada del nord-est que es muda a Rio de Janeiro. Allí arrossegarà la seva infelicitat feliç pel barri del port, serà l&ase de tots els cops. Vanitós, però indecís, el creador no acaba de sortir-se&n.& Adrià Pujol a El País