«Els amfibis són capaços d&avançar per terra i per l&aigua. En els dos àmbits s&hi troben com a casa i com el peix a l&aigua. La poeta, talment una amfíbia de les paraules i dels pensaments, ens fa viatjar de la realitat cap als somnis, entre el seu jo quotidià i el seu jo literari. Les pàgines d&Amfíbia porten incrustats el dolor, el sofriment, l&enyor, el desamor, el silenci, l&absència, la nit i la mort. Però també l&amor, l&alliberament, els somnis, les quimeres, el renaixement i la transformació interior.» Del pròleg de Quirze Grifell.