La Bíblia, tal com ha arribat fins a nosaltres -i el Nou Testament en particular- pressuposa certes instàncies autoritatives que no poden quedar desacreditades pel mer fet de ser-ho. És a partir d&aquesta premissa que Heinrich Schlier articula la següent hipòtesi: els esdeveniments històrics de salvació testimoniats per l&Escriptura reclamen per a si mateixos una singularitat del tot inabastable per als mètodes crítics purament «historiogràfics». Així mateix, en aquest assaig, Schlier conclou amb contundència, sense menystenir en absolut els procediments de l&aproximació científica, que l&evidència i la unitat dels relats neotestamentaris sobre la resurrecció de Jesucrist no poden -i encara menys en nom de criteris purament historiogràfics positius- prescindir de la lectura teològica singular provocada per uns fets singulars que en realitat precediren els textos i els van constituir.